Un cant a l´esperança, a la constatació diària que malgrat la duresa de la vida, sempre hi ha alguna manera de fer-la lluminosa. Narració en primera persona, minuciosa i sense sentimentalismes, de l´experiència d´ingressar en la pitjor presó de Roma, la presó de Rebibbia, on la protagonista intenta sobreviure teixint complicitats amb una colla de dones que no ho han tingut fàcil a la vida. A poc a poc, la protagonista es guanya el respecte de les companyes i aprèn algunes lliçons importants sobre la vida. La presó de Rebibbia ens explica com la duríssima experiència del pas per una presó pot convertir-se en una manera de renéixer...