Un vell criminal de guerra viu amb la seva filla, que es debat entre la repulsió i el deure d’atendre’l. L’home està convençut que l’únic crim del soldat és la derrota i que la victòria ho justifica tot. Ella no li ha preguntat mai res, no en vol saber res. Creu que els actes del seu pare no poden ser exculpats ni per cap circumstància ni pel moment històric. Una nit del final de l’estiu, en una fonda es troben, casualment, amb un escriptor expert en literatura jiddisch. Tots tres comparteixen una mateixa soledat, i també temors i obsessions semblants que es palesen sense que calgui parlar. Per a cadascú, els altres representen la manifestació d’un anhel, la certesa d’una sospita o un record d’infantesa. Però un fet inesperat fa que el cercle es tanqui, almenys en part. Perquè per a la Càbala, l’última paraula és venjança.