L’home il·lustrat és un narrador silenciós, un vagabund amb un mosaic d’històries tatuades a la pell que, mentre dorm, s’expliquen a si mateixes. Aquestes històries, teixides sempre des del plaer de narrar, són tan variades com les capritxos d’una criatura. En elles la fantasia i la ciència ficció emergeixen de qualsevol lloc, des de la intimitat del somni a l’exploració de móns al·legòrics. Entre aquestes píndoles d’èxtasis literari cal destacar un diamant de la mida del Montseny, un conte anomenat Calidoscopi, en el qual quatre astronautes floten a la deriva per l’espai infinit, cadascun cap a una direcció diferent, mentre mantenen una conversa per ràdio...