Retrat d´una època d´esplendor irrepetible L´estiu de 1885, tres francesos ­un príncep, un comte i un metge­van viatjar a Londres per amarar-se de cultura anglesa. El metge, Samuel Pozzi, era un ginecòleg pioner i lliurepensador que atenia dames de l´alta societat i duia una vida privada massa comentada, massa escandalosa. Quatre anys abans John Singer Sargent n´havia pintat un retrat extraordinari, vestit amb bata. La fascinant vida de Pozzi, L´home de la bata vermella, va coincidir de ple amb la Belle Époque francesa, quan les classes benestants competien en glamur, ostentació i, sovint, extravagància a la recerca del plaer, la bellesa o el reconeixement social. Llavors París era una festa, un formiguer d´artistes, escriptors i intel·lectuals que maldaven per destacar, enlairats per una societat decadent, xovinista i dominada per prejudicis racials i de classe...