El tercer volum dels diaris de Ricard Salvat enregistra vivències i pensaments del període comprès entre 1973 i 1975. Al llarg d’aquestes pàgines, descobrim els fets que l’autor consignava gairebé cada dia, de manera metòdica, tant els directament relacionats amb la seva activitat com a director, crític i divulgador de les arts escèniques com els que formaven part d’una esfera més íntima i privada. Hi ocupen un lloc de primer ordre les reflexions sobre cinema, teatre, art i cultura en general, sempre amb el rerefons de la situació política nacional i internacional. L’obra, en què Salvat transmet la passió per tots els temes del seu interès, confirma la categoria intel·lectual d’un dels homes de teatre més complets i un dels principals renovadors de l’escena catalana de la segona meitat del segle xx.