The Homecoming (ara Tornar a casa en la traducció catalana) fou estrenada per la Royal Shakespeare Company, dirigida per Peter Hall, el 3 de juny de 1965, amb Vivien Merchand, la primera esposa de Harold Pinter, com a protagonista. És una de les obres més potents de Pinter. Una casa on viuen quatre homes, Max, dos dels seus fills i el seu germà, rep la visita del fill gran, professor d’una universitat nord-americana, i de la seva esposa, que aquells encara no coneixien. Això trasbalsa l’organització anterior del grup i provoca una reestructuració imprevista dels espais de poder. Potser no és el fill qui torna a casa, sinó la dona, que es mou en un terreny que no li és desconegut. Es pot crear un àmbit propi de domini en un territori prèviament marcat? Com sotmetre-s’hi i tenir-ne el control al mateix temps? Cal una certa adequació a l’esquema masclista previ? Qui s’imposarà? Els nouvinguts o els que ja hi eren? Els homes o la dona? Tots hi tenen un paper, cadascú amb la seva personalitat i amb coses a perdre i a guanyar. Són preguntes que transcendeixen l’anècdota i que interpel·len l’espectador, sorprès per la tensió de les escenes, que, tanmateix, són reals com alguns fets de cada dia o com la fantasia feta realitat per l’acció del llenguatge. Reals com la confrontació dels animals de la jungla o com el càlcul racional d’alguna de les parts. Pinter diu “el que passa a les meves obres és realista, malgrat que el que estic fent no és realisme”.