XII Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia

La poètica d´Alda Merini transita de la mística a la bogeria, de l´amor apassionat i romàntic a la carnalitat del cos fet només músculs, de la ferida sagnant encara a l´esperança i la llum. Merini ens interpel·la des d´un racó del seu dolor, i alhora des del seu vitalisme. La seva poesia no és el dietari d´una boja; sap què diu i com ho diu. Però qui marca la frontera entra la bogeria i la lucidesa? Meritxell Cucurella-Jorba va merèixer, per aquest treball, el XIIè Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia.«Clínica de l´abandó, i el misticisme carnal que destil·la cada vers, us permetrà aferrar-vos a la (meva) Merini, encara que sigui d´una manera lliure. No diré res de cada poema. Diré només que la Merini crida callant des de la seva indigència poètica i existencial els mals que ha patit en carn pròpia en forma de poemes tintats d´una bellesa que raja de l´endins d´una ànima pura.» De l´epíleg de Meritxell Cucurella-Jorba