L’encàrrec és abans que res la crònica d’algú que creu en elseu ofici i l’exerceix amb honestedat i independència. Pot una persona no independentista defensar els processats per rebel·lió? Encara més: per què alguns dels acusats el van escollir precisament a ell en lloc d’algú de la seva corda? Narrat amb un estil fluid, descriptiu i rarament distès, el llibre es llegeix com si es tractés d’una novel·la judicial. Recreant els diàlegs amb encert i utilitzant els adjectius precisos, l’autor aconsegueix retratar cadascun dels molts personatges que apareixen a l’obra, humanitzant-los, dotant-los de vida, més enllà de l’adscripció ideològica. Explicant des de dins les estratègies i tensions de les defenses, les complexitats judicials, les misèries i enlluernaments dels qui han tocat poder siguin jutges o polítics– i els dubtes i temors dels encausats, Melero construeix un relat apassionant on no falta un encomiable to humanista –al cap i a la fi, tots tenen, equivocats o no, les seves raons– i un sentit de l’humor subtil que posa la distància justa amb la gravetat del que hi ha en joc