Jo podria haver mort en aquell balcó d´un sisè, caminant sobre la barana. El buit, quan s´atansa, s´arruga igual que un cor, i et dediques a tibar-lo. El traç carbó del tren es destinta en via morta, tot el que es tanca davant s´obre darrere. La veritat, si ho és, és immòbil, un llibre obert boca avall, com una teulada, i a sota els mots, els crits dels quals els altres crits es desentenen. Dels germans va morir primer qui més volia viure. Has de callar perquè t´escoltin, com una mar que es para. «Pedal de l´home mort», de Txema Martínez