Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986) amb vint-i-dos anys publica el seu primer llibre Implosions (LaBreu Edicions, 2008), després que l’editorial la descobrís al blog “No caic, em tiro” (Premi al Millor blog escrit en català 2012). Al 2012 publica el llibre d’artista Passa’m-hi els dits (Átem Books, 2012) amb il·lustracions de l’austríaca Bianca Tschaikner i un any més tard guanya el Premi de poesia mediterrània Pare Colom amb el llibre L’ésser solar (Lleonard Muntaner, 2013). Amb la voluntat de seguir esbrinant quins són els límits del llenguatge, Gual publica el seu tercer poemari, Símbol 47 (LaBreu Edicions, 2015). Al 2016 guanya dos prestigiosos premis, el Premi Bernat Vidal i Tomàs pel llibre Molsa (AdiA Edicions, 2016) i el Premi Senyoriu Ausiàs March pel llibre El Tubercle (Editorial 3i4, 2016), que configuren la primera i la segona part de la trilogia Arrel Trinitat, trilogia que clou ara amb Altres semideus.
Apareix, entre d’altres, a les següents antologies: Women Writers in Catalan, GENERACIÓ (H)ORIGINAL, Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018 i Poesía in-versa. Nueva expresión de mujeres poetas. Internacionalment ha viatjat com a poeta convidada a festivals, trobades d’escriptors i seminaris de traducció poètica a Croàcia, Sardenya, Anglaterra i Rússia. La seva poesia està traduïda a l’anglès, francès, castellà, gallec, rus, croat, portuguès i italià.
Altres semideus estira la paraula cap a una lluminositat inquieta. Als seus versos la fortalesa de l’ésser trontolla i floreix des del romanent de tot allò que s’escapa.