“El Balneario Guajardo avui és una ruïna. La galeria dels banys, devastada, amb les rajoles que cauen i les tines de marbre envaïdes pel llot, proclama encara a crits l´existència d´allò que havia estat a l´inici: la gènesi d´un món. Un món que va tenir lloc dins un espai i un temps definitivament perduts. [...] Són sovint les històries de família les que millor expliquen el rerefons d´una època, a través de les ambicions personals, les vicissituds econòmiques, els desclassaments en totes direccions i els canvis en els costums generacionals que els acompanyen. L´ascensió i caiguda del Balneario Guajardo d´Alhama de Aragón en constitueix un exemple diàfan.”

Aquestes memòries, relatades des de la mirada subjectiva del testimoni parcial, volen ser tant una aportació a la sempre apassionant història de les mentalitats i de les formes de vida, com un relat d´aprenentatge. Una forma d´accés a la vida adulta inherent a una dona nascuda als anys cinquanta del passat segle.