l matí del 7 d’agost de 1957, un Consell de Guerra jutjava a Barcelona en Joan Comorera, fundador del PSUC i conseller de la Generalitat republicana. Sis anys abans havia entrat clandestinament a Catalunya en considerar-se el legítim secretari general del seu partit. Havia decidit tornar de l’exili per lluitar contra la dictadura franquista i a favor del que ell sempre havia defensat, un projecte republicà, socialista, catalanista i democràtic, que fos capaç de fer de Catalunya un país igualitari i just, un projecte plural dirigit per les classes treballadores i que oferís el principi d’autodeterminació dels pobles com a punt central del seu programa, amb la promesa de lluitar per fer possible que les llibertats socials i nacionals formessin part d’un mateix propòsit. Perseguit pel franquisme i l’estalinisme, durant tres anys i mig Comorera viurà clandestinament a Barcelona, editarà l’òrgan de premsa Treball, que repartiran per les bústies dels barris de la ciutat ell i la seva companya Rosa Santacana, i sobreviurà gràcies a les traduccions que farà de les novel·les del comissari Maigret.