Estudiar els Jocs Florals i els certàmens literaris és una tasca tan àrdua com estimulant. Per això, segurament, són pocs els estudis monogràfics que se n´han fet fins al moment, cosa que dificulta l´anàlisi de conjunt d´una institució politicoliterària que permet situar-se en el moll de l´os de les relacions que estableix la literatura dins el complex entramat de discursos que configuren i alhora expliquen les societats modernes.

A partir de 1903 i fins la seva desaparició definitiva amb l´esclat de la Guerra Civil, els Jocs Florals de Girona són una caixa de ressonància de les tensions que marquen les regles del nou joc polític i un mirador excepcional, per la seva descentralitat, del procés de construcció i esfondrament de la "Catalunya Ciutat".

L´estudi introductori de Margarida Casacuberta serveix de pròleg al que contitueix la veritable aportació d´aquest llibre: el conjunt de textos que van generar els Jocs Florals de Girona a través de la veu dels diferents presidents i dels secretaris dels jurats, dels poemes que hi van obtenir la Flor natural i la nòmina de participants al certamen com a autors premiats, com a membres del jurat o com a reines de la festa, entre els quals hi podem trobar els grans noms de la literatura catalana de l´època.