´Pare de rates´ es una revolució literària amb decalatge. Llegint-la, avui, ens preguntem com va poder passar tan desapercebuda, el 1981, la novel·la postuma d’aquest jove poeta mort amb nomes vint-i-quatre anys. Una novel·la de creixement, amb traces autobiogràfiques, marcada per la promesa —encara il·lusionant— de l’LSD i l’herona per a un jove artista de poble que vol alliberar-se de l’aire constret del seu temps. Joan Barceló ja demostrava una sensibilitat lingüística, una consciencia estructural i una depuració d’estil admirables, que auguraven un narrador que hem trobat a faltar. La prosa de ´Pare de rates´, ens diu Max Besora, "s’enfila com un coet per teixir les infinites possibilitats de la llengua". Descobrim-la, doncs, i posem l’autor al lloc que li pertoca a la historia.