Les nostres recomanacions i propostes

Entrevista

Entrevista a Emma Southon

Autora d'Agripina

Per Autor convidat
26.4.2019

Emma Southon, doctora en història antiga i historiadora imparable, ens ha conquerit amb el seu primer llibre, una biografia d’Agripina la Jove, germana de Calígula, esposa de Claudi i mare de Neró. Però en aquesta biografia descobrim que va ser molt més que això... i no només coses dolentes.
 
Quina intenció tenies a l’hora d’escriure aquest llibre?


He escrit el llibre que volia llegir. Soc un desastre, no llegeixo gaires llibres d’història. En part perquè, com a historiadora, tinc tendència a llegir la introducció i la conclusió i res més. Però també perquè sovint em fa la impressió que m’estan clavant un sermó. Volia escriure un llibre divertit, que la gent volgués agafar després d’un dia llarg pensant: vull saber què passarà a continuació. Volia que la gent veiés com de divertida pot ser la història, que no és només una llista de dates ni una matèria avorrida. És parlar de la gent i això és una cosa divertidíssima perquè la gent és molt rara.
 
Com descriuries Agripina?

La paraula que faria servir és aterridora, perquè crec que devia fer una mica de por. Sembla que tingui un cor d’acer que feia que res no li fes por. Va fer coses que cap altra dona havia fet abans. Aterridora però molt atractiva, imponent i carismàtica. I aterridora, perquè tenia poder.
 
Per què és rellevant en el segle XXI?

Crec que el missatge més important que ens deixa és l’evidència l’enorme facilitat amb què s’han esborrat les dones de la història. Cada vegada que Agripina feia coses normals, es tornava invisible. Havia de fer alguna cosa xocant o molt dolenta perquè escrivissin sobre ella.
Per mi, era fonamental deixar molt clar que Agripina va ser molt important per als regnats de Claudi i Neró i la importància que van tenir les dones en general en el món romà. I com se les invisibilitza. Fixa’t que sabem que Agripina va escriure la seva autobiografia i tot i això a ningú li va semblar que fos un document prou important per ser conservat.
 
Sovint, quan llegeixes llibres d’història, oblides que totes les fonts en què es basen estan escrites per homes, però tu ho fas molt explícit.

Volia que els lectors es quedessin amb aquesta idea. Molts dels llibres d’història que s’escriuen avui t’expliquen una història sense fer esment que és parcial perquè se n’han eliminat les dones. Jo penso que s’ha de dir una vegada i una altra.
Si una font va ser escrita per un misogin, has de ser conscient que estàs veient la història a través dels seus ulls. Ens han fet creure que la història la van fer els homes, però no és així, són els historiadors els que ens ho han fet creure.
Agripina no va ser una excepció, el que la distingeix és que va aconseguir sobreviure en el relat perquè va ser molt important i perquè va resultar tan molesta per als homes que escrivien la història que no van poder evitar escriure sobre ella. De la seva germana Livil·la, per exemple, només en sabem que es va casar, que la van enviar a l’exili dues vegades i que, possiblement, se n’anava al llit amb Sèneca. I prou, no en sabem res més. Si Agripina no hagués estat tan temerària, tan dedicada a protegir la seva família, si no hagués treballat tantíssim, hauria desaparegut. Probablement els homes haurien sigut molt més feliços si no haguessis hagut d’escriure sobre ella, perquè una dona al poder sempre és un mal senyal, però van haver de fer-ho.
 
És difícil escriure història de les dones a l’antiguitat?

És molt complicat perquè no han quedat veus de dones, no tenim manera de saber com se sentien o què pensaven. L’única cosa que tenim és el que els homes en diuen. Les dones només es presenten com estereotips negatius: la madrastra malvada, la mare dominant, l’esposa controladora. Són figures que apareixen en poemes, comèdies, sàtires i també en la història. Perquè per fer-ho encara més divertit, per als romans la història és un gènere literari. No es tracta de descobrir què va passar exactament, sinó d’escriure el que resulta edificant o la història que encaixa millor amb un missatge.
La meva tesi doctoral tractava del cristianisme primitiu, que va donar a les dones un lloc per ser protagonistes. Màrtirs, santes, monges o mares superiores, els va donar veu. El món romà no els en dona gens. I els grecs eren encara pitjors, als seus textos llegim que les dones són homes fallits perquè no van rebre prou calor a l’úter o que són uns monstres i la menstruació n’és la prova. Perquè te’n facis una idea, hi ha un fragment de Tucídides en què lloa la dona de Pèricles dient que ningú sabia quin aspecte tenia perquè no sortia mai. Perquè aquest és el millor compliment que s eli pot fer a una dona, que és invisible.
Però també hem de procurar no traslladar el nostre punt de vista al passat. Agripina no va ser una rebel que lluitava contra el sistema, ni una feminista. Ella va treballar des de dins del sistema, esva passar anys casada amb homes mediocres, va tenir fills i va aconseguir satisfaccions dins d’un sistema tutelar, igual que moltes altres dones van haver de trobar la felicitat dins d’aquest sistema que a nosaltres ens sembla horrible... com si el nostre fos perfecte!
 
Quin serà el teu pròxim llibre?

Un llibre sobre els diferents tipus d’assassinats a Roma. Es titularà A Fatal Thing Happened On The Way to the Forum.
 
T’ho he de preguntar: com dius al teu podcast, la història és sexi?

I tant! Supersexi! No paro de dir-ho a tothom. Si t’asseus al meu costat una estona segur que t’acabo explicant alguna anècdota o alguna història horrible del passat. Sempre m’ha encantat parla amb la gent i sobre les persones i crec que si la gent desperta la teva curiositat, segur que t’agrada la història, com no t’hauria d’agradar?
 
Ens recomanes un llibre?

Us recomano una novel·la històrica que es titula Hild, de Nicola Griffith. Parla d’una dona que apareix esmentada dues vegades en una crònica anglosaxona, princesa d’un dels regnes que hi havia a Anglaterra al segle VII. És sobre el que significa ser una persona real en un món que està transformant-se en cristià, en canvi constant, és boníssim.
 
 
 
;
Les cookies són importants per a tu, influeixen en la teva experiència de navegació, ens ajuden a protegir la teva privadesa i permeten realitzar les peticions que ens sol·licitis a través de la web. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències en base a un perfil elaborat amb els teus hàbits de navegació (per exemple pàgines visitades). Si consentiu la vostra instal·lació prem "Acceptar cookies", o també pots configurar les teves preferències aquí. Més informació a la nostra Política de cookies