Les nostres recomanacions i propostes
Ressenya
Pedro Alcalde, Merlín Alcalde i Guim Tió
Metàfora
Per Maria Marín
Diferent i interessant, Metàfora ens convida a pensar metafòricament sense perdre mai de vista la sensibilitat de la qual també gaudeix el pensament. Així doncs, la seva lectura és del tot recomanable per a aquells a qui els interessen les dèries de la filosofia i aprecien l’art i la sensibilitat en la seva absoluta senzillesa.
Ressenya
Volker Spierling
Nada es más asombroso que el hombre
Per Maria Marín
Nada es más asombroso que el hombre nos invita a adentrarnos en el mundo del pensamiento humano desde la antigüedad griega hasta las catástrofes de la Segunda Guerra Mundial del siglo XX. En este no basto recorrido, somos testigos de aquello que, en cada momento de la historia, sitúa el sentido de la existencia del hombre en relación con el mundo.
Ressenya
Katherine Mansfield
Salvatge i freda
Per Maria Marín
Katherine Mansfield, abans d’omplir pàgines d’estrafolaris i enginyosos relats, ja escrivia: feia versos. I la poesia l’acompanyà al llarg de tota la seva vida, encara que, tanmateix, restà sempre a l’ombra dels seus contes. També perquè, com a autora, Mansfield se centrà en la composició d’aquests, conscient de la seva flagrant vàlua com a contista.
Ressenya
José María Micó
De Dante a Borges
Per Maria Marín
La obra de Dante no es más que un paso por cualquier vida humana, una gran representación de nuestras servidumbres y nuestros deseos; hecho que nos hace capaces, aún, de reconocernos en ella.
Ressenya
Primo Levi
En hora incerta
Per Maria Marín
Levi, gran coneixedor de la tradició poètica italiana, però no només, sinó també de la francesa, l’anglesa i, fins i tot, l’alemanya, s’inscriu perfectament entre totes aquestes línies de versos, reescrivint-les explícitament al llarg del seu poemari.
Ressenya
Rainer Maria Rilke
Sonets a Orfeu
Per Maria Marín
Rainer Maria Rilke va escriure els Sonets a Orfeu pres d’una passió lírica irrefrenable. Com “sortits d’un dictat interior”, explicava el mateix poeta, aquells versos que cantaven a Orfeu van envair l’escriptura de les Elegies de Duino, l’obra en la qual feia ben bé una dècada que treballava i per la qual seria considerat un dels més grans poetes del segle XX.
Ressenya
Blanca Llum Vidal
Llegir petit i escriure sobre literatura i amor
Per Maria Marín
Llegir petit i escriure sobre literatura i amor de Blanca Llum Vidal ens planteja una manera d’aproximar-nos a la literatura que defuig els grans mots i les grans afirmacions. La voluntat de Vidal és la de “triar d’aquest món, a l’hora d’explicar què m’interpel·la i em parla, una part molt concreta i petita”, és a dir, “en comptes de la totalitat, triar minúscul, voler menut”.
Ressenya
Barbara Cassin
Nostàlgia
Per Maria Marín
Afirma Barbara Cassin que la nostàlgia “no és simplement l’enyorança i la tornada a casa” encara que l’arrel etimològica de la paraula ens remet a aquest primer significat. El sentiment de la nostàlgia es vincula, més aviat, amb la mena de relacions que establim amb allò que ens és propi i amb allò que ens és aliè.
Temàtica
Poètiques del desig
Per Maria Marín
El desig conté en el seu plantejament inicial un element contradictori: allò desitjat sempre és travessat, sempre acaba esdevenint mitjà i no pas fi. Mentre la filosofia farà d'aquest desig el seu motor i tractarà tant de comprendre'l com de dominar-lo, la poesia explorarà la dolçor i l'amargor pròpies d'aquest anhelar.
Ressenya
Rose Ausländer
No resideixo, visc
Per Maria Marín
Rose Ausländer, poeta jueva en llengua alemanya d’origen romanès, neix el 1901 a Czernowitz. La seva poesia resulta d’una vida desarrelada que requereix, per aquest mateix motiu, de la paraula relligadora dels versos. El camí d’Ausländer, doncs, no és fàcil. A causa de la Primera Guerra Mundial ha d’exiliar-se a Budapest, després a Viena i, finalment, als Estats Units.
Ressenya
Helena Cortés
Goethe. Vivir para ser inmortal
Per Maria Marín
¿Fue Johann Wolfgang von Goethe una alma libre o temerosa?, ¿puede tildarse su paso por el mundo germánico, que tanto cambió a lo largo de su vida, de reaccionario o de revolucionario?, ¿fue la poesía su gran vocación o la canalización de todos los arrebatos amorosos a los que se entregó el autor?
Ressenya
Francesc Tosquelles
Funció poètica i psicotèrapia
Per Maria Marín
L’interès de tota tasca psicoterapèutica, afirma Tosquelles, no és altre que l’interès per allò que anomenem «subjecte». Quan parla d’aquest subjecte, però, Tosquelles no fa referència a cap «jo conscient de si mateix» sinó a quelcom altre, a «una altra cosa», com també escriu Ferrater, que només s’entreveu en el llenguatge mateix.
