"Los tres violines de Ruven Preuk", de Svenja Leiber

"La memòria mateixa hauríem perdut juntament amb la veu si a les nostres mans estigués el fet d'oblidar tant com el fet de callar ", va escriure Tàcit glossant un imperi infaust.

Ruven Preuk s'aboca a la vida entre les primeres flames del segle XX alemany. És un noi taciturn i somiador que posseeix un talent inesperat. La trobada amb el violí d'un músic errant marcarà per sempre el rumb que li dicta el seu destí.
En certa manera, aquesta novel·la pot llegir-se com a elegia d'un món devastat pels deliris de l'home, però també com un himne a l'art convertit en acte de resistència, en fràgil antídot de la barbàrie. El foc s'encén als camps de Verdum i guspireja amb ràbia durant els anys de Weimar per adquirir dimensions apocalíptiques amb el nazisme. No acaba, no obstant, després de la guerra, perquè la melancolia es prolonga a l'època en què els motors de la prosperitat acaben definitivament amb els últims acords de l'antiga terra. Perduda la batalla, el violinista conservarà tenaçment la memòria. I un fil de veu.



Svenja Leiber (Hamburgo, 1975) es va criar al nord d'Alemanya i ha viscut a l'Aràbia Saudita. Actualment resideix a Berlin amb el seu marit i els seus dos fills. El 2005 va publicar el volum de relats Büchsenlicht [Luz de lata], i el 2010 la novel·la Schipino. L'any 2007 va guanyar el Premi Werner Bergengrugen.

La presentació anirà a càrrec de l'escriptora Rosa Regàs.

Tots els músics que acudeixin mitja hora abans al lloc de la presentació amb un violí, podran tocar la peça que desitgin durant dos o tres minuts. A tots els participants se'ls donarà una invitació per a la presentació.