Quan l’any 1934 es va publicar Fènix o l’esperit de Renaixença, feia més d’una dècada que Joan Estelrich brillava com un estel fulgurant dins del moviment catalanista. Amb aquell llibre «terriblement polèmic» –per dir-ho en les paraules que va usar Josep Pla per donar-ne notícia–, el diputat de la Lliga a les Corts republicanes cosia un enfilall de reflexions disperses per mostrar un ideari personal, culturalista i heterogeni que va definir com a realisme humanista i que des de posicions espiritualistes havia de possibilitar una regeneració moral i patriòtica de la Catalunya governada pel republicanisme d’esquerres.