Basada en la relació entre els poetes Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, és una novel·la de celebració de la joventut i l´amistat, però també és un relat sobre la fragilitat de la bellesa, que quan sucumbeix deixa el seu lloc a l´enyorança i a l´alegria d´ haver-la coneguda.

Mentre el seu amic Bartomeu agonitza al sanatori del Brull, en Salvador rememora l´amistat que els ha unit. Encara no han fet els vint-i-cinc anys, i tenen molt en comú: són intel·lectualment brillants i ambiciosos; estimen l´art i la literatura; són insolents,provocadors i senten l´exaltació de la joventut; els agrada riure i parlar durant hores, s´admiren mútuament i han navegat plegats d´una punta a l´altra de la Mediterrània. Tot ho han compartit i celebrat, i és possible que s´hagin enamorat de la mateixa noia. Però aquest enamorament i les divergències ideològiques els han acabat allunyant. Som a l´any 1938, en plena guerra civil.