Ingeborg Bachmann
Una de les veus més inquietants de la literatura austríaca de postguerra Klagenfurt, 1926 - Roma, 1973
Filla d'un director d'escola, va estudiar Filosofia, Psicologia, Filologia Alemanya i Ciències Polítiques a Innsbruck, Graz i Viena. Posteriorment es dedicà al periodisme, abans d'iniciar-se a l'escriptura poètica amb El tiempo postergado (1953). Més tard vindria Invocación a la Osa Mayor i els Últimos poemas, recollits pòstumament. Dona inaccessible i misteriosa, d'extrema fragilitat, la seva veu gairebé trencada és plena de referències filosòfiques, des de Wittgenstein a Heidegger, passant per Walter Benjamin o Simone de Beauvoir. Va tenir intenses relacions amb els també escriptors Paul Celan i Max Frisch, i més tard va patir dures crisis personals i de salut, evitant cada vegada més les aparicions públiques. Després de publicar el seu primer llibre en prosa, el 1961, va estar deu anys sense publicar gairebé res. La seva novel·la següent, Malina (1971), passà directament a la llista dels best sellers, essent Bachmman considerada per aquest motiu la primera autora mediàtica de la literatura en llengua alemanya.
Considerada com una de les més importants poetes postbèl·liques, durant els darrers anys de la seva vida, Itàlia fou la seva pàtria adoptiva. Va morir a Roma a causa d'un incendi produït a casa seva. Des d'aleshores, un dels grans premis literaris en llengua alemanya duu el seu nom.
Bibliografia destacada
-
Poetische Korrespondenzen
Bachmann, Ingeborg
-
Malina
Bachmann, Ingeborg
-
El caso Franza. Réquiem por Fanny Goldmann
Bachmann, Ingeborg
-
Malina
Bachmann, Ingeborg
-
Últimos poemas
Bachmann, Ingeborg
-
Invocación a la Osa Mayor
Bachmann, Ingeborg
-
No sé de ningún mundo mejor
Bachmann, Ingeborg
-
Poesia completa
Bachmann, Ingeborg
-
Ansia y otros cuentos
Bachmann, Ingeborg
