LaCentral

Ser és ésser percebut. Kilkenny, 1685 - Oxford, 1753

"Hi ha algunes veritats que són tan properes a la ment i que li són tan òbvies, que un home tan sols necessita obrir els ulls per tal de veure-les. D'aquestes, n'hi ha una de suma importància, a saber: que tot el cor del cel i coses de la terra, o, en una paraula, tots aquests cossos que componen la poderosa estructura del món no tenen una subsistència independent de la ment, i que el seu ésser consisteix en ésser percebuts o coneguts; i que, conseqüentment, mentre no siguin percebuts per mi o no existeixin en la meva ment o en la d'algun esperit creat, o bé no tindran existència en absolut, o, si no, hauran de subsistir en la ment d'algun esperit etern. Doncs seria completament inintel.ligible i conduiria a tot l'absurd d'una abstracció atribuir a qualsevol part d'aquestes coses una existència independent de l'esperit."
BERKELEY, George, Tractat sobre els principis del coneixement humà. El subtítol dels Tres diàlegs entre Hylas i Philonous(1713) del bisbe de Cloyne diu així: "La intenció del qual és demostrar clarament la realitat i perfecció del coneixement humà, la naturalesa incorpòria de l'ànima i la providència immediata d'una Deïtat, en oposició a escèptics i ateus; i també iniciar un mètode que converteixi les ciències en més fàcils, útils i concises." I en aquesta breu però precisa sentència hi trobem ja un resum i presentació del pensament de Berkeley: un dels filòsofs en llengua anglesa més importants del segle XVIII i, no obstant això, avui relegat a un paper secundari ja quasi a les portes de l'oblit. Tot i així, i a pesar de capricis i tendències, s'ha de reconèixer en la seva obra una proposta filosòfica interessant. La formulació més coneguda d'aquesta la trobem en el principi "Esse est percipi", pel qual les coses només existeixen en tant que són percebudes/perceptibles, per tant, en la ment d'algun subjecte creat o diví. Això suposa el rebuig de les qualitats primàries dels objectes, per suposar una existència del món independent de la consciència i l'adopció de la via de l'immaterialisme com l'única que ens permet escapar de l'enemic escèptic. La primera veritat és la del cogito o subjecte pensant i només ens és donat a conèixer allò que en aquest es troba com a idea: el punt de partida i estació final estan en el mateix enteniment humà. Trobem, finalment, que el nostre univers material és el pensament d'una Ment Eterna i Invisible, suggeriment, com a mínim, bell i arriscat.