L´ésser humà, a diferència dels primats del seu entorn evolutiu, disposa d´un cervell i una ment amb unes capacitats que van molt més enllà dels estereotips de supervivència. Els humans presentem obsessivament activitats de luxe: la cerca de la bellesa, l´interès per l´ètica, l´organització d´activitats de lleure, el desplegament d´accions simbòliques... Ramon M. Nogués anomena amb el terme transcendència aquesta mena d´activitats no orientades a la supervivència. La transcendència no és, doncs, solament religiosa, sinó que impregna tota la vida humana i discorre per l´estètica, l´ètica, la religió, el nacionalisme, la passió amorosa, la paraula i el símbol. A Cervell i transcendència, l´autor estudia detalladament —i, sovint, polèmicament— qüestions com ara la singularitat humana, l´emergència del jo, el brodat del món mental, la trama fina de la transcendència, les seves modalitats i configuracions (religions, savieses i espiritualitats)... La transcendència és analitzada no com un fenomen del món mental que només s´expressaria descompensadament en el món religiós, sinó com una constant de la ment humana que necessita precisament ser atesa en marcs d´orientació ben conreats a fi de mantenir adequadament l´estabilitat de l´original psiquisme humà.