Amb suprema elegància l´escriptor transita entre els mestres anònims de les coves de Lascaux i atorga una vitalitat sorprenent a les seves pintures; exerceix la millor defensa imaginable dels templaris davant del Tribunal de la història; posa tota la seva erudició per tal d´escatir els condicionants artístics i humans sobre els quals s´alçaren les grans catedrals gòtiques, o traça inquietants i subtils paral·lelismes entre la fulminant inquisició que patiren els càtars i els totalitarismes contemporanis. Un bàrbar al jardí obre les portes de les muralles pretesament insuperables que l’academicisme clàssic ha alçat en el terreny de la crítica de l’art, i amb talent i destresa enlluernadora —quan convé amb subtil i sorneguera ironia—, allibera l’art de rigideses i aporta una mirada plena de sensibilitat arreu on el viatge el porta.