L’Alta Garrotxa és un territori allargassat de muntanyes calcinals, de relleus capriciosos, cingleres esventrades i congostos pregons, tot cobert per un mantell verd gris d’alzines. El país traspua forta personalitat i les fronteres en són ben marcades, com també ho és, de marcada, la memòria humana: les vivències passaven d’avis a pares i de pares a fills.

En aquest llibre parlem d’històries de la guerra, del contraban, de la feina de pagès, dels pastors, de la gent que hi anava d’excursió, dels capellans, de les desgràcies i els assassinats. Històries de vida dura i sacrificada, de supervivència amb pocs recursos. Una manera de guanyar-se la vida que va rebre una forta sotragada quan va aparèixer el gas butà i el món que girava entorn del carbó vegetal es va esfondrar.

Aquest treball de Josep Vilar ha estat possible gràcies als informants, molts d’ells desapareguts, que van obrir-li les portes de casa seva i del seu cor, per explicar-li retalls, a vegades íntims, de la seva vida que, en definitiva, és la vida de tota la col·lectivitat.