«Jo em considero un agnòstic amic de les religions, admirador de les religions», diu Vicenç Villatoro. «Sóc un cristià escèptic; un cristià que cerca, que tracta d´entendre millor allò en què creu», diu Francesc Torralba.
Al llarg de quaranta cartes —vint per corresponsal—, Francesc Torralba i Vicenç Villatoro aborden temes com ara la pregunta pel sentit, Déu creat o Déu creador, el sagrat i el profà, l´esfera religiosa i l´esfera pública, la mort i el consol, una ètica sense Déu, la bellesa, el misteri del mal, la transmissió de valors i conviccions, l´existència dels cristians, la plaça pública, la capacitat de celebrar i l´espiritualitat sense fe.
És un diàleg d´idees, però també d´experiències viscudes durant el mig any de redacció, entre l´inici de l´estiueig i les celebracions familiars de Nadal. Les cartes creuades entre Torralba i Villatoro confronten no tan sols un creient i un no creient, sinó també un filòsof i un escriptor, un teòleg i un periodista. I tots dos converteixen sovint l´epistolari —el «gènere de l´ànima»— en un dietari: en l´exposició oberta i desacomplexada dels viaranys —interiors i exteriors— de la pròpia vida.