A la Secció de Recursos Humans d’una gran empresa, Oligopolium SMQA (Societat Més Que Anònima), assistim a una paradoxal entrevista de feina en la qual res sembla ser el que se suposa que és. La jove sol·licitant ostenta un currículum no molt fiable, a part que les seves respostes no sempre són les adequades. El directiu que l’entrevista, per la seva banda, tampoc no es mostra molt congruent amb el seu paper. Per no parlar d’un tercer personatge, suposat secretari, les intervencions del qual van essent cada vegada més desconcertants i invasives. I què es pot dir dir del misteriós senyor Klamm que, tot i que està absent de l’entrevista, sembla que tingui a les seves mans el destí laboral dels tres personatges?
Sota l’aparença d’una situació absurda, la comicitat de la qual es va exacerbant a mesura que es desenvolupa i es complica la prova, es fa palesa la inhumanitat d’un sistema que encara simula oferir llocs de treball… per a poder acomiadar als treballadors, ja que “els acomiadaments, no ho oblidi, és el que més alegra als accionistes”.