La publicació de L´inútil combat va constituir un notable esdeveniment dins la literatura catalana dels anys 30. Precursor nostrat de la narrativa existencialista, el màxim encert de l´obra és la creació d´un protagonista de gran força, en la línia dels models de Dostoievski, que simbolitza els humiliats de la societat. En aquest cas, d´unes terres tan concretes com les de l´Ebre. Amb aquesta sensació de marginat social, el protagonista viu i treballa en un medi rural de gran duresa que desitja abandonar.