Josep Maria de Casacuberta i Roger (1897-1985) és conegut per ser el fundador de l’Editorial Barcino i, sobretot, per editar la col•lecció «Els Nostres Clàssics», que tan bona acollida ha tingut al llarg del temps i que tan gran paper ha fet per a recuperar i difondre els nostres grans escriptors. Casacuberta, però, és molt més que un editor de textos antics, ja que a través de les seues col•leccions («Col•lecció Popular Barcino», «Enciclopèdia Catalana», «Manuals Lingüístics Barcino», entre d’altres) demostra la seua voluntat de dotar la cultura catalana dels instruments necessaris per a esdevenir una cultura «normal», a l’altura de qualsevol altra nació culta del nostre entorn. Però no solament Casacuberta és un editor —moltes vegades suplint el que no deixaven fer a les institucions—, sinó que també és un estudiós i un activista des de la seua època d’estudiant universitari, sempre pendent, a més, del País Valencià, de les Illes Balears i de la Catalunya del Nord. «Erudit doblat de mecenes i patriota», com el retrata Joaquim Molas, Casacuberta va esmerçar tota la seua vida, sense defallir, des de la discreció més pregona i amb l’ajuda de la seua esposa Dolors Hostalrich, a teixir els fils de la reconstrucció de la nostra llengua i cultura comunes. En aquests moments una mica convulsos, plens de giragonses ideològiques i de renúncies, l’exemple de la seua trajectòria vital, professional i cívica és tot un esperó per a continuar lluitant pel somni que molts i moltes compartim.