Ens descobrim travessats de desitjos, amb un anhel permanent de quelcom més. Desitjos de tota forma i espècie, lluminosos i obscurs, assolibles i impossibles, àgils i obsessius, permesos i prohibits, atàvics i subtils, sempre nous, sempre antics. Desitjos que, en aparent dispersió, són expressió d’una única passió: viure. L’impuls de la vida desplegant-se en nosaltres i expressant-se a través nostre. La respiració, la gana i la set, l’amor, el poder, la bellesa, la tecnologia, el coneixement, la crida personal i la pregària són els àmbits en què l’autor desplega la seva particular antropologia del desig, entès com un anhel, un èxtasi que ens condueix fora de nosaltres mateixos vers un bé sempre més gran que aspira a la unió amb l’Ésser total. El Desig essencial no apunta a l’eliminació o la repressió del desig, sinó al seu continu transcendiment.