Les nostres recomanacions i propostes

La curiositat és el principi que impulsa la nostra espècie a l’acció. Una cosa comuna en tots els primats, per no dir tots els mamífers, totes les bèsties i les plantes. La curiositat humana és el que ens fa preguntar-nos com funcionen les coses, què s’amaga darrere de les aparences, com podríem canviar el nostre entorn. La curiositat sense coerció va fer triomfar el paradigma científic, o el que és el mateix, a no conformar-nos amb la resposta més còmoda.

I aquí proposo quatre irremeiables curiosos que també pateixen el benaurat afany de compartir les seves troballes. Cap dels quatre s’ha conformat amb una explicació boirosa de la realitat i han anat fins al fons en les seves investigacions.

El primer és Mark Miodownik (Cosas (y) materiales), un enginyer d’Oxford que analitza els principals mètodes de producció dels materials més comuns que ens envolten, des de l’acer fins a la xocolata, del paper al plàstic. Cada capítol està dedicat a un material, canviant-ne la perspectiva d’abordatge. Sensible,
documentat i excitant, ens fa reflexionar sobre el nostre entorn.

Els altres tres tenen en comú que la seva curiositat els ha portat a investigar el món de l’alimentació i les fal·làcies de la gran indústria.

Christophe Brusset ha sigut durant anys alt directiu de les més importants indústries franceses de manipulació d’aliments. Hi ha treballat fins que una altra de les característiques humanes, la consciència, l’ha portat a compartir tots els seus coneixements, les seves experiències i les seves denúncies. ¡Cómo puedes comer eso!  és un llibre molt divertit –tot i el dramatisme de la situació–, àgil i una arma eficaç en mans d’un consumidor intel·ligent.

Philip Lymbery (La carne que comemos) no entenia com és possible que la carn que consumim sigui tan barata. D’una banda, va investigar els efectes primaris de la producció industrial d’aquesta carn: contaminació ambiental per deixalles de les granges, problemes sanitaris per l’escassa qualitat, necessitat de recórrer contínuament a productes d’hidrocarburs fòssils, injustícies socials en la mà d’obra... Tots aquests efectes els paguem amb els nostres impostos i s’han de sumar al preu que paguem al supermercat. D’altra banda, va indagar en les condicions de la carn quan encara és part d’un animal viu, en com tractem aquestes espècies que comparteixen amb nosaltres el planeta i com arrasem el planeta per alimentar aquesta carn.

L’últim del quartet és l’enorme Michael Pollan. En El dilema del omnívoro. En busca de la comida perfecta, que ara reedita Debate, tot un clàssic, remou fins a l’últim bri d’herba per parlar amb grangers de tota mena dels EUA. Un llibre magistral, apassionant, en el qual la traçabilitat d’alguns dels aliments més consumits es converteix en una ventura de reflexions antropològiques, polítiques i socials.

Doncs res, mirem les etiquetes i tinguem en compte que la nostra curiositat ens pot convertir en una societat més esforçada i més justa.