Les nostres recomanacions i propostes

Continuem donant veu al debat sobre el futur del paper, incorporant la resta de participants del cicle «Paper Lovers», celebrat el passat mes de maig a La Central de Callao.

1. Estem assistint al final de la gran indústria del llibre en paper? És possible substituir-lo?
2. Existeixen nínxols per a una supervivència del llibre a llarg termini? Per on passen?

Óscar Palmer (Es Pop Ediciones)
1. No sé si estem assistint tant al final com a una decadència lenta, que es podria allargar si els grans grups segueixen destinant cada vegada més diners i esforços a crear grans fenòmens de temporada que els permetin no enfonsar-se. Aquesta dedicació cada vegada més exclusiva al blockbuster literari va en detriment del fons i de la diversitat editorial, perquè el que es busca és vendre més amb menys títols.
Crec que el que sí que veurem serà la desaparició de les edicions econòmiques i de butxaca.
2. Passen per una gestió més racional del mercat: editorials més petites que coneguin els seus compradors i que realitzin una tasca a la seva mida, en comptes de seguir inundant les llibreries a la recerca d’un públic inexistent.
Les editorials que vulguin sobreviure hauran de començar a tractar el llibre de paper com el producte minoritari que és i ajustar els seus esforços i els seus pressupostos en conseqüència.

Constantino Bértolo (editorial Caballo de Troya)
1. Jo parlaria més d’un punt i apart o fins i tot d’un punt i seguit. El llibre en paper sobreviurà però no a gran escala. L’edició digital suposa una minva de les despeses de finançament, producció i distribució del producte llibre i un estalvi molt significatiu quant a venda i logística. I tots aquests canvis comportaran una transformació seriosa de les eines, modes i maneres en les actuals indústries de l’edició.
2. Sens dubte existeixen aquests nínxols i, com a tals, passen... pel cementiri. A partir d’aquí sembla difícil creure –acte de fe– en la resurrecció dels cossos de Gutenberg & Cia, però crec –acte de fe, també– que podem tenir l’esperança que, com a mínim, l’«ànima» del que ha estat la cultura del paper durant segles, sabrà sobreviure, potser sota l’ala de minories tossudes i resistents que seguiran veient en el llibre de paper la distinció pròpia d’un instrument de cultura que durant segles ha estat associat al costum de les elits.

Jesús Marchamalo (escriptor i periodista)
1. Vivim un moment de transformació del qual probablement sorgirà un nou model de mercat del llibre. La tecnologia està provocant canvis profunds en molts àmbits i és absurd pensar que el llibre, tal i com el coneixem, perviurà sense modificacions en un context en el qual tot està canviant. La pregunta no és si és possible –jo diria que és inevitable–
sinó si serà millor.
2. Probablement estaran relacionats amb la idea que lectura i llibre no són sinònims, que el llibre és només una manera de llegir i que té una sèrie de valors i avantatges respecte a d’altres suports. Tot el que té a veure amb l’edició tradicional cobrarà valor: l’enquadernació, les il·lustracions, la tipografia... I es valorarà el llibre com a objecte.

Donatella Ianuzzi (editorial Gallo Nero)
1. Estem assistint al final de la gran indústria del llibre, no només del paper, i potser no hi haurà tanta gent que la trobi a faltar.
Al llarg de les últimes dècades hem estat testimonis de com l’engranatge despietat que movia els grans lobbys també estava movent els grups editorials, que van substituir el concepte d’«editar» pel de «produir» i el concepte de llibre pel d’«objecte de consum». També s’ha acabat el miratge del best-seller que algun optimista va vendre com el ganxo que
crearia nous lectors; però no ha estat així. La indústria del llibre s’ha de replantejar la seva essència.
2. El llibre no morirà mai. El que està morint és l’actual indústria del llibre i la seva lògica de mercat. Es reformarà i haurà d’assumir els seus límits, sobretot els econòmics: el llibre no tornarà a ser un negoci milionari; potser mai va tenir aquesta vocació però es va forçar la màquina i es va generar la bombolla en la qual ens trobem ara.

Xabier Bilbao (col·laborador a Jot Down)
1 i 2. Sempre és aventurat fer prediccions. Però al mateix temps tenim la necessitat d’imaginar què passarà per poder prendre decisions, així que aquí teniu els meus auguris per d’aquí a vint anys.
1) Les Google Glass dominaran el món i qui no les tingui serà un cec al país dels bornis, donat que ja només veurem la realitat a través d’un ull.
2) Els llibres seguiran existint. Cada llibre és un trofeu exhibit en una prestatgeria, un objecte que té valor per si mateix, pel seu tacte, olor, coberta... El llibre electrònic serà útil per als qui necessitin processar grans quantitats d’informació
per qüestions acadèmiques i professionals. Però els que llegeixin per curiositat, plaer o afició i no per obligació, seguiran preferint el paper. Potser això portarà el llibre a un retorn als orígens paradoxal, a aquells incunables previs a la invenció de la impremta que eren obres d’artesania. I poder sentir-ne el tacte entre els dits, tenir una cosa real entre
les mans. Encara que després, abans de sortir al carrer, ens posem les Google Glass.

Jan Martí (editorial Blackie Books)
1. No crec que estiguem assistint a la fi de la indústria, sinó que el que s’apropa és un estadi de convivència entre el llibre en paper i l’e-book. En aquest sentit és positiu que molts llibres, l’ús dels quals no ha d’estar lligat a l’experiència clàssica de lectura, es pensin directament en e-book: els llibres de text, les obres de consulta, assajos i llibres de consum ràpid. D’altra banda, és impossible substituir al llibre. Quan parlem d’un llibre no parlem només del que hi llegim, el seu contingut. Parlem de la presentació del contingut, del que atrau la gent a comprar-lo, d’allò que la gent associa amb el llegit. Un llibre s’associa a l’experiència de llegir-lo: la vida d’un llibre és, sens dubte, la d’un objecte.
2. Sens dubte. Passaran per la cura del llibre com a objecte, com a regal, pel valor material de l’objecte llibre. No temo per la supervivència d’aquests objectes ni de les botigues que els venen i recomanen, les llibreries.

Julián Rodríguez (editorial Periférica)
1. No crec que el llibre en paper sigui obsolet. S’han de promoure no només els objectes de consum sinó també els espais de generació. Perquè aquesta idea del llibre com a objecte és tan atractiva com repulsiva, i amaga una idea de mercaderia que no m’interessa: prefereixo pensar en el terme de «bellesa necessària » o de «bellesa generadora» a la qual alguna vegada va fer referència, a propòsit dels llibres bonics, Walter Benjamin. El llibre és un patrimoni; i una biblioteca privada, el patrimoni dels que moltes vegades tenen poc més. Aquesta idea de patrimoni lligada al llibre
i a l’art és, per a mi, essencial. 
2. Tot passa per no pensar només en termes locals. Una editorial d’ara ha de treballar tant fora com dins de l’Estat espanyol. Crec que aquesta és una de les claus per a la supervivència dels projectes editorials més joves.

Dani Moreno (editorial Capitán Swing)
1. Segurament estem assistint no a la fi però sí a la reconversió industrial del sector. Com totes les transicions, serà de llarg abast. Amb la qual cosa, s’augura un període llarg de convivència del digital amb l’imprès; una mena de guerra freda o coexistència pacífica que crec que no afectarà profundament els models minoritaris del paper com els nostres,
sinó tot el contrari: els reforçarà.
2. Sobretot pels projectes més sostenibles econòmicament. És cert que l’edició digital afavoreix la demanda de nínxol, però projectes de paper com els nostres segueixen una mica aquesta lògica que sens dubte passarà i està passant per l’agrupació en xarxes editorials que permetin generar continguts d’interès i creïn comunitats lectores que girin entorn
a aquests projectes.