Cap al tard és un recull de poesies diverses que Joan Alcover donà a conèixer el 1909, amb les quals es revelà com un dels grans poetes de la literatura catalana contemporània. Aquesta edició pretén acostar els estudiants a l’expressió literària de l’autor, un poeta que defensà un art essencialment humà. Edició a cura de Maria Antònia Perelló, amb un estudi introductori, comentaris de text i guia de lectura.

El poemari, de tall romàntic clapat de notes simbolistes, conté quatre eixos principals: «Cançons de la Serra», on predomina el sentiment del paisatge; «Elegies», on sublima la mort dels éssers estimats; «Endreces», on evoca alguns intel·lectuals i artistes, amics del poeta; i «Juvenils» i «Vària», que recullen poemes diversos, escrits en èpoques diferents. La poesia de Joan Alcover és una poesia viva, acostada als sentiments de l’home i del poble, que vibra esplendorosa i rutilant per l’alè d’humanitat que batega en els versos de Cap al tard, on el poeta gira la mirada enrere per reconstruir un món esbucat.