Saltar a: Contenido � | Pie de la página � | Menú principal �


La Central (c/Mallorca)

Per tenir casa cal guanyar la guerra de Joan Margarit

Editorial Proa

Dimecres 10 d'octubre de 2018, 19h La Central (c/Mallorca)
Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes memòries d’infantesa que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa de ple en els records que li han quedat clavats i tracta d’entendre per què són allà i de quina manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia.

Joan Margarit escriu per entendre la vida, no només la seva. Un bon poeta fa d’una anècdota personal un símbol universal. La intenció d’aquestes pàgines és descobrir el valor de la vida en una infantesa i adolescència que no sempre van ser amable. A la coberta, el lector veurà el nen Margarit en un balcó de Girona; també va viure a Sanaüja, a Rubí, a Figueres, a Barcelona, a Santa Coloma de Gramenet i finalment a la lluminosa ciutat de Santa Cruz de Tenerife, d’on anava i tornava en uns lents i solitaris vaixells de càrrega que han impregnat per sempre més els seus poemes.

Joan Margarit (Sanaüja, 1938) és el poeta viu més llegit de la literatura catalana. És arquitecte i catedràtic jubilat de Càlcul d'estructures de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.Els títols de la seva obra poètica són: Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2004), Estació de França (1999), Joana (2002), Càlcul  d'estructures (2005), Casa de Misericòrdia (2007), Misteriosament feliç (2009) i No era lluny ni difícil (2010). També ha publicat el llibre de reflexions Noves cartes a un jove poeta (2009). La seva poesia està traduïda per ell mateix i publicada íntegrament en castellà. Traduï-da també en la seva major part a l'anglès i a l'hebreu, i llibres independents a l'alemany, el portuguès i el basc.Ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Poesía del Ministerio de Cultura i amb el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya. També ha estat distingit amb el Premi Cavall Verd, el Premi Cadaqués, el Premi de la Crítica Catalana i el de l'Estat i el Premio Rosalía de Castro, entre d'altres. Tugs in the fog, versió anglesa de la seva poesia fins al 2006, realitzada per Anna Crowe, va ser distingida per l'"English Poetry Book Society" com a "Recommended Translation" el 2006. Ha traduït poemes de R.M.Rilke, Thomas Hardy, Elisabeth Bishop i R.S.Thomas.
La poesia de Joan Margarit és una poesia sense concessions, despullada i sincera fins al límit, vital, intensa i d'una gran subtilesa. És una poesia que s'acaba convertint en una presència constant i necessària a les vides dels seus lectors i lectores. A la cultura catalana, a la resta d'Espanya i internacionalment, diverses personalitats literàries han aclamat Joan Margarit com "un autèntic mestre", "un dels millors poetes del moment" o "el poeta català viu més important".   
 


 
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información en nuestra "Política de cookies".

Saltar a: Contenido � | Pie de la página � | Menú principal �