Saltar a: Contenido � | Pie de la página � | Menú principal �


La Central del MUHBA

L'art de fer-ne un gra massa d'Eloy Fernández Porta

Anagrama

Dimecres 12 de setembre de 2018, 19:30h Escenari 1 - Av. de la Catedral
Quin gra és el gra massa? Vostè és exagerada o exageradíssim? De debò existeix una justa mesura de les coses o tot són graus i matisos d’aquella tesitura que a Ponent en diuen «fer safor»? Si els mèdia, l’estètica i la societat han fet casa al gra massa, si comptem de tres en tres, com els rajolers, per què no en fem, de tot plegat, un camp de coneixement, una ciència pujolsiana, que ens permeti contemplar les grandàries de Lo Món amb ulleres desmesurades i amb vidres d’augment, fot-li més diòptries, no te n’estiguis, i fes el vidre psicodèlic? I si en diem, d’aquesta paraciència o visió, saforologia?
De L’art de fer-ne un gra massa n’hauríem de dir que és un assaig, però el terme li va petit, li caldrà una talla més: és sàtira il·lustrada. De la teoria cultural, l’humor; de l’ensenyament sobre expos i obres, la delectació còmica; de l’eironeia, la jovialitat i, dels debats erudits, diàlegs teatrals on cada concepte és un gag. Plantejat en part com una monografia sobre l’artista Oriol Vilanova, que l’any 2008 ja havia realitzat projectes sobre Donald Trump, i a partir de la seva cèlebre exposició Diumenge, el llibre reinventa el gènere de les Vides dels Grans Artistes i proposa una galeria de personatges arravatats per l’excés: el triomfador, el comerciant, el col·leccionista, el museu i, last but not least, el creador que ha assolit, amb les seves transgressores safors, l’exageració summa: la Immortalitat.
«Assagista de luxe» (Santi Balmes, Rockdelux); «Cadascun dels seus llibres és una festa» (Vicenç Pagès Jordà, La República); «Ha inventat una forma de pensar que impressiona per la llibertat i la mordacitat» (Nils C. Ahl, Le Monde).



Eloy Fernández Porta (Barcelona, 1974) es Doctor en Humanidades por la Universitat Pompeu Fabra y profesor de Teorías de la Cultura y Arte Contemporáneo. En esta colección ha publicado AfterpopHomo Sampler€RO$ (Premio Anagrama de Ensayo y libro de no ficción más innovador del año según Notodo) y Emociónese así (Premio Ciudad de Barcelona y Premio Extraordinario de Doctorado), libros de «crítica mutante cuyas ideas se metamorfosean en estilo y forma narrativas» (Christine Henseler). Es autor del estudio crítico para la edición catalana del Autorretrato en espejo convexo de John Ashbery. En colaboración ha realizado la antología Golpes (con Vicente Muñoz Álvarez), los dúos de spoken word Afterpop Fernández y Fernández (con Agustín Fernández Mallo) y Mainstream (con Jose Roselló) y el guión de videoarte Wonders de Carles Congost. Escribe en Jot DownRockdelux, A*Desk y Núvol. Sus libros, que se han traducido al inglés, francés y portugués, lo han llevado a ser considerado un «fino analista pero también gran escritor» (Maxence Grugier, Première), «creador de innovadores conceptos teóricos» (Jesse Barker, No Place Like Home); un «ensayista de lujo» (Santi Balmes, Rolling Stone), «brillante, hilarante y locamente accesible» (Céline Ngi, Fluctuat).
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información en nuestra "Política de cookies".

Saltar a: Contenido � | Pie de la página � | Menú principal �